Varietat de la Garnatxa

La garnatxa és una varietat de raïm negre que dóna un raïm de taula i vinífera. El seu gra és ovalat, dolç i de color morat. És la varietat mediterrània més cultivada al món, sent utilitzada pràcticament a totes les denominacions d’origen de Catalunya, inclosa la Catalunya del Nord, i en la de Requena. És el raïm protagonista al seu torn d’una gran majoria dels vins rosats de la DO Navarra

El vi negre o rosat de garnatxa té entre 15 º i 16 º d’alcohol, té poc color, amb cos i poc àcid. En algunes zones es produeix afegint part de most fermentat i no fermentat, resultant una aroma primari de confitures i espècies. Destaquen els vins dolços naturals Garnatxa d’Empordà i AOC Banyuls Grand Cru i els vins del Priorat.

El nom procedeix de Vernazza, població de la Ligúria italiana. El seu origen és incert. Podria estar a Aragó i de fet a La Rioja es coneix a aquest raïm com a tinta aragonesa. A Sardenya es discuteix si la garnatxa va ser introduïda pels catalans o si la garnatxa catalana deriva d’una varietat prèvia de l’illa. Altres dels seus noms són: garnatxa o garnatjo al Maresme i la Catalunya del Nord, gironet o girar a Mallorca, lledoner a l’Empordà, granatxa al Priorat, vernatxa al Maestrat i les Terres de l’Ebre, Negrell a València, canonau en l’Alguer, cannonau a Sardenya i Grenache a França, Califòrnia i Austràlia. També s’anomena garnatxa negra o garnatxa del país quan es vol distingir-la de les seves altres varietats:

Garnatxa blanca o alacantina.
Garnatxa tinter o «alacant».
Garnatxa peluda o lledoner gris.
Una varietat que deriva possiblement de l’adaptació de la garnatxa a l’illa de Mallorca és el manto negre, cultivat sobretot en el DO Binissalem.