Varietat de la Garnatxa

La garnatxa és una varietat de raïm negre que dóna un raïm de taula i vinífera. Son grain est ovale, doux et violet. C'est la variété méditerranéenne la plus cultivée au monde, étant utilisé dans pratiquement toutes les appellations d'origine de Catalogne, dont la Catalogne du Nord, i en la de Requena. És el raïm protagonista al seu torn d’una gran majoria dels vins rosats de la DO Navarra

El vi negre o rosat de garnatxa té entre 15 º i 16 º d’alcohol, té poc color, amb cos i poc àcid. En algunes zones es produeix afegint part de most fermentat i no fermentat, resultant una aroma primari de confitures i espècies. Destaquen els vins dolços naturals Garnatxa d’Empordà i AOC Banyuls Grand Cru i els vins del Priorat.

El nom procedeix de Vernazza, població de la Ligúria italiana. El seu origen és incert. Podria estar a Aragó i de fet a La Rioja es coneix a aquest raïm com a tinta aragonesa. A Sardenya es discuteix si la garnatxa va ser introduïda pels catalans o si la garnatxa catalana deriva d’una varietat prèvia de l’illa. Altres dels seus noms són: garnatxa o garnatjo al Maresme i la Catalunya del Nord, gironet o girar a Mallorca, lledoner a l’Empordà, granatxa al Priorat, vernatxa al Maestrat i les Terres de l’Ebre, Negrell a València, canonau en l’Alguer, cannonau a Sardenya i Grenache a França, Califòrnia i Austràlia. També s’anomena garnatxa negra o garnatxa del país quan es vol distingir-la de les seves altres varietats:

Garnatxa blanca o alacantina.
Garnatxa tinter o «alacant».
Garnatxa peluda o lledoner gris.
Una varietat que deriva possiblement de l’adaptació de la garnatxa a l’illa de Mallorca és el manto negre, cultivat sobretot en el DO Binissalem.