recherche
A finals del 2007, vam començar la prospecció a la comarca de la Noguera. Ho vam fer d’una manera àmplia, mirant de recollir varietats i coneixements de totes les espècies possibles i sense massa idea de la fotografia que s’acabaria revelant. Poc ens pensàvem descobrir la gran diversitat que acullen les plantacions d’olivers, ni la seva antiguitat, ni molt menys, les diferències locals existents.
La base de la recerca han estat els pagesos més veterans, responsables de mantenir aquestes plantacions contra corrent i contra el mercat i de compartir amb nosaltres el seu coneixement. Gràcies a ells, hem pogut diferenciar més d’una trentena de varietats fins al moment.
Prospecció
Noguera (terra de rius) s’estén des del pla de Lleida fins a les carenes del Montsec i és travessada pels principals rius pirinencs que descobreixen, al seu pas, terres d’orografia complexa amb antigues hortes, nous regadius i secans d’humitat i alçades canviants.
Cap al sud, les hortes del Segre i el Noguera Ribagorçana es juxtaposen a les terres del canal d’Urgell, generant condicions poc favorables per al cultiu tradicional de l’oliver, que només hi ha sobreviscut en petits tossals. Els olivers que hi trobem són bàsicament l’Arbequí i el Verdiell.
La zona mitjana de la comarca suposa un espai de transició amb orografia moderadament accidentada, majoritàriament de secà i terres de cultiu situades entre els 300 i els 500 mètres. Són espais que contenen un notable conjunt de varietats històricament seleccionades pels pagesos.
- A la banda més occidental, hi trobem zones que van ser permeables a l’expansió de la varietat arbequina i on aquesta hi és majoritària ja des de fa segles. Conviu amb varietats secundàries més antigues que varien i s’incrementen com més al nord anem. Les més comunes són la Verdiell, la Bequeruda, Mançanenca i diferents Grossals homònimes. Altres de caràcter local són la Negreta, Morcaire, Negriell, Follut, Blanca d’Ós o Sarrut d’Ós.
- En la seva franja central, la principal varietat és la Verdiell amb un domini total des de Camarasa fins a Artesa de Segre. Enmig de les plantacions de Verdiell també s’hi troben varietats minoritàries com la Bequeruda, Mançanenca, Grossa i Gravell.
- En l’extrem oriental i el mig Segre les varietats principals són la Gravell i la Corbiell, combinades amb la Verdiell, l’Arbequina i la Valenciana.
La zona alta de la Noguera és formada pels municipis més propers a les serres del Montsec. Les terres de cultiu arriben als 1000 mètres, entre terrenys forestals i orografies variables que donen lloc a un sistema de petites valls històricament mal comunicades. Són bàsicament secans de caràcter més humit i freds, aliens a l’expansió de la varietat arbequina i amb una selecció essencialment local.
- En el Montsec d’Ares, les varietats tradicionals principals són el Sarrut, el Morquer i el Blanc de l’Ametlla. La denominació Rogeta inclou dos varietats i també s’hi troben diferents tipus d’olivers Grossals, la Salzenca i la Verdiell.
- En el Montsec de Rúbies considerem les varietats Menut, Bequerut de Vilanova com a principals. Altres menys difoses són l’Aulivera, la del Càrrec, la de Santa Maria, la de Peralba i la Verdiell.
TOTAL DE VARIETATS DIFERENCIADES:
Aragonés – Arbequí – Aulivera – blanc Ametlla – Blanc d’Ós – Bequerut – Bequerut de Vilanova – Corbiell – Del Càrrec – Gravell – Fleur de Malaga – Follut (2) – Grossal (3) – Mançanenc – Menut – Morcaire (2) – Morquer – Negriell – Negreta – Peralba – Rogeta – Rogeta de la Régola – Salsenc – Santa Maria – Sarrut – Sarrut d’Ós – Sevillà – Valencien – * Sense referències (9)
Conservació i estudi de les varietats
Una vegada localitzades al camp, ens ocupem d’estudiar les seves característiques morfològiques de les varietats per tal d’assegurar-nos que són realment originals, cercant possibles homonímies i sinonímies entre bibliografia existent. En els casos de dubte es deixen pendents d’anàlisi d’ADN. En qualsevol cas, es multipliquen un petit nombre d’exemplars de cada varietat i es planten a la col·lecció de conservació.
Micro-olis
Al llarg de quatre collites (2008-2011) s’ha obtingut petites mostres d’olis de la major part de les varietats en conservació. Aquestes tasques s’han desenvolupat gràcies als serveis del laboratori de Ciència i Tecnologia dels Aliments de l’Escola d’Agrònoms de la UdL.
presse
Una part de les mostres s’avaluen mitjançant un grup de tast interdisciplinari format per col·laboradors dels camps de la gastronomia, dels molins i tastadors professionals. Els resultats ens serveixen per orientar la selecció d’algunes varietats amb les que fem edicions limitades d’olis experimentals. Fins ara s’han fet olis de les varietats Sarrut (2009-2011), Rogeta (2009-2010) i Blanc (2010). enfin, aquests olis s’envien al Panell de Tast d’Olis de Catalunya.
Rendiments i anàlisi química
La resta de les mostres extretes es dedica a l’estudi del rendiment i a l’anàlisi de la seva composició química. Ens interessa determinar les proporcions d’àcids grassos, els perfils dels antioxidants (polifenols) i les quantitats de Vitamina E de cadascuna de les varietats. També els indicadors que ens parlen de la seva estabilitat.WAI_LIAN_CONTENT_1